Una
nit de lluna plena
Tramuntàrem
la carena,
lentament,sense
dir res...
Si
la lluna feia el ple
També
el féu la nostre pena
L’estimada
m’acompanya
de
pell bruna i aire greu
(com
una mare de Déu
que
han trobat a la muntanya).
Perquè
ens perdoni la guerra
Que
l’ensagna, que l’esguerra.
Abans
de passar la ratlla,
m’ajec
i beso la terra
i
l’acarona amb l’espatlla.
A
Catalunya deixí
El
dia dema partida
mitja
vida condormida
l’altre
meitat vingué amb mi
per
no deixar-me sense vida.
Avui
en terres de França
i
demà més lluny potser,
no
em moriré d’enyorança
ans
d’enyorança viuré.
En
ma terra del Vallès
tres
turons fan una serra
quatre
pins un bosc espès,
cinc
quarteres massa terra
<<Com
el Vallès no hi ha res>>
Que
els pins cenyeixin la cala
l’ermita
dalt del pujol
i
a la plana un tenderol
que
batega com una ala
Una
esperança desfeta,
Una
recança infinita
I
una pàtria tant petita
Que
la somio completa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada